sábado, 12 de julio de 2014

RaidAran 2014, 5ens en Aventura

Fa uns mesos vam escoltar que es faria un raid de varis dies i que estaria dintre de les sèries europees de curses d'aventura: el Raidaran. Al mateix moment vam decidir que, si res no ho impedia, estaríem allà participant. Ara, després de totes les aventures i anècdotes, tenim clar que no sabíem a que ens enfrontàvem.

Marxem el dimecres 2 de juliol a mitja tarda cap a la Val d'Aran. L'equip d'aventura el formen Kenneth, Meri i Toni, jo (Dani) els hi faig l'assistència. Ens trobem tempestes pel camí i a l'arribar ens trobem una Vielha tota xopa i amb prediccions de pluja per dijous i divendres com a mínim. Sopem i anem a dormir.

Dijous a mig matí recollim dorsals, material llogat, mapes, gps, etc. mentre ens trobem amb cares conegudes i equips de la resta d'Europa. Dinem i anem familiaritzant-nos amb els sectors del raidbook i els mapes: la clau per aquest raid serà l'estratègia. Tornem a Vielha pel briefing, amb temps i tranquil•lament, portant tot el material per que Meri i Kenneth facin el sector pròleg: un trekking i una bici, un sector ràpid per familiaritzar-nos amb l’entorn i fer caliu al poble.
Doncs bé, no portàvem tot el material, ens havíem deixat una brúixola, sort que havíem vingut amb temps... Toni i jo anem a buscar-la, Meri i Kenneth es queden al Teatre per si arribéssim tard. Arribem al poc de començar el briefing, un petit susto. A mig briefing, quan expliquen en què consisteix el sector pròleg, ve el susto de debò: els equips d’elit faran el sector per relleus i els d'aventura el fan tots tres components, el Toni es queda blanc, no reacciona, nosaltres no podem evitar riure de la situació: hem de tornar a buscar de nou material per poder fer el trekking i la bici, en menys de mitja hora. Marxem Toni i jo a buscar-lo, i tornem a temps sense problema.
Sortim del mig del poble, una mica de nervis i alguns curiosos preguntant de que es tractava l'event. No plou, però sembla que podria començar en qualsevol moment. Comencem a l'última hora de llum i abans del canvi a la btt ja es fa fosc. Tothom va al esprint, i en unes 2 hores completem el sector. Estava tot moll de la pluja dels dies anteriors i els corriols es tornaven impracticables en btt. S'ha de tenir en compte per les pròximes seccions en btt.
El divendres a les 9h comencem en patins de Vielha a Salardú. El faran Meri i Toni, amb la carretera tallada al tràfic. Bastant desnivell, però en una horeta ho completen, i això que diuen que no saben patinar... just al arribar, comença a ploure.
Sense baixar el ritme, surten Kenneth i Toni a fer un trekking de 32km de Salardú fins a St. Joan de Toran. Per moments plou bastant i el paisatge queda minvat per una boira molt espessa en bona part del trajecte que, junt amb alguna llengua de neu, exigeix concentració per no perdre el camí.

La Meri i jo anem al control canvi de St. Joan de Toran, preparem les bicis pel canvi a btt i muntem un avituallament amb "carpa-mòbil" per protegir-nos de la pluja, que per moments és intensa. Al poc, veiem arribar els primers equips mentre esperem que arribin Toni i Kenneth. A l'hora, anem reomplint el plat de patates xips i el de fuet que hem anat buidant involuntàriament. Fem una mica de seguiment del raid via web, i pasem de esperar a desesperar: es queden molt enrere i no sabem si és per que no s’actualitza l'aplicació, s'han perdut o s'han fet mal, son uns moments de intranquil•litat. Sort que hi ha patates i mapes per plastificar...
Finalment, cap a les 16h arriben i lo primer que fan és treure's la roba i seure a la "carpa-mòbil". Mengem, mirem el mapa i Meri i Kenneth es preparen per sortir cap a Es Bordes. Dubten de fer un parell de balises que queden quasi de camí, però amb lo tard que és i lo que ha plogut decideixen deixar-les.
Arriben Meri i Kenneth en bici a Es Bordes amb el temps just per posar-se el neopré i baixar al riu a fer el rafting, ho faran Toni i Meri. El tram de btt, que tothom comentava que era "fàcil" era més aviat lo contrari: un GR intransitable en bici, amb escales i a sobre amb fang. Com a mínim no lis va ploure. Baixen corren cap el riu Toni i Meri, Kenneth i jo recollim i els seguim per carretera fins a Bossost on acaba el rafting per continuar amb un trekking, barranc, proves de cordes, ferrata i pujar amb un trekking cap a Es Bordes. Era el moment d'aplicar la primera estratègia...
En aquest raid ho hi havia res que fos pim pam, i el rafting que ho semblava, no ho era tant: la Meri va xalar molt, Toni pot ser no tant, tot i que els dos es van cansar de remar. Després el trekking, només la balisa de la cova, les proves de cordes a Les i trekking de tornada cap Es Bordes, amb una altre balisa.
Cert, vam decidir deixar-nos el barranc, la ferrata i acurtar el trekking, les cordes no, que segons la Meri seria una prova senzilla. A les cordes ens vam deixar els braços i vam patir cada metre que avançàvem, i la Meri va confirmar de nou (i la resta també), que en aquest raid no havia prova senzilla ni balisa fàcil, per molt senzill que sembli sobre el paper. El temps de tall d'algunes proves se’ns acabava i era millor anar sobre segur.
Toni i Kenneth fan el trekking de tornada de Les cap Es Bordes. Mentres no arriben, preparem les bicis, la Meri intenta descansar i jo vaig plastificant algun mapa més per matar el temps, doncs encara no havia arribat ningú. Quan arriben a Es Bordes, som els primers que ho fem, el preu: deixar-nos bastantes balises. Sopem uns entrepans de truita que havíem comprat pel camí, estaven boníssims. Després de sopar, tornem a planificar l'estratègia: o la btt nocturna o el trekking d'alta muntanya de demà. La decisió és complicada, ja que en els dos casos preveiem no fer el sector complert. Analitzem capacitats per fer un amb solvència, els punts i la motivació de l'equip. Ens decidim pel trekking, pot ser seria una errada, però el cor podia a la raó, i sobre tot veníem a patir "una mica" i a divertir-nos. Per sorpresa de les noies del control, ens saltàvem la btt nocturna i anàvem a descansar per un trekking, si més no, llarg.
Mentre Toni i Kenneth fan el trekking i tenen unes converses de lo més entretingudes amb l'equip Raid TwoNav Terres de l'Ebre per alleugerir la duresa del sector, Meri i jo rentem roba i material, ens aprovisionem de menjar, amb pa de pagès exquisit d'un ultramarinos dels 50's inclòs, i intentem descansar una mica. Cap a les 16h, amb una Meri impacient per veure l'arribada del nostre equip a La Guingueta d'Aneu, ens dirigim cap el control canvi. Al arribar allà inspeccionem l'estany guapíssim on hem de fer la natació (l'aigua estava mooolt freda), canvis d’impressions amb altres equips de lo que portem de raid i preparem l'avituallament.
Arriben del trekking amb els TwoNav: el Toni vermell del sol, el Kenneth amb molèsties al taló. Allò no era una broma, allò havia estat molt dur i tant física com mentalment. Estaven esgotats. Mengem i recuperem forces: pa de pagès, amanida de pasta amb pollastre i una cervesa ben fresqueta. Però sense encantar-nos: Meri i Toni es posen el neoprè i es preparen per la natació abans de que tanqui el sector (a les 22h) i sobretot abans de que sigui de nit. Quan pase en Caiman el convidem a una birra, d'un glop beu mitja llauna, és una màquina aquest home: acabava el trekking i com si res.
La natació la vam fer amb altres equips d'elit i tothom anava fent les balises poc a poc, però alguns equips patien el desgast d'unes 37 hores seguides en cursa. A la sortida del aigua, entre el cansament i el contrast tèrmic d'una aigua molt freda, alguns raiders pateixen lo que no està escrit: cares de dolor i moments d'angustia. El fred ja havia calat dins d'ells i intentaven eixugar-se i canviar-se la roba mentre tremolaven instintivament.
Per la nostra banda, després de 4h de neutralització, portem a terme la tercera estratègia: tot i els dubtes, ens saltem els sectors de patins i de btt, tots dos nocturns, i anem a descansar. Les 41 hores de raid ja pesen, i molt.

La Meri no ha descansat quasi res en tot lo que portem de cursa, tot i així, és la primera en llevar-se per anar fer amb Toni el trekking d'Unha: sabatilles, bastons, motxilla, aigua, un parell de barretes i a pujar un km vertical.
Kenneth i jo els esperem al final del trekking a Arties, hi ha molt bon ambient. La via ferrada i la escalada també se la saltaran: les posicions dels equips ja estan bastant definides i no val la pena arriscar. Quan arriben no se lis veu cara de cansats i volem baixar ja cap a Vielha en bici, però l'organització ens diu que ens hem d'esperar al primer equip d'aventura i baixar després d'ells. Toni es despista i se li tanquen els ulls, pot no semblar-ho, però està "fresco como un rosa".
Mitja hora més tard arriben els RaidAventura, i sortim darrere d'ells, és una btt sense gaires complicacions que ens porta a la meta a Vielha.
Per fi, arribem a meta, 52 hores més tard. Allà, comentem la cursa amb la resta de equips amb els que hem compartit cursa. Desprès de l'entrega de premis on se reconeixia als millors equips, fem un dinar de germanor amb la resta d'equips.
Era el primer cop que fèiem una prova d'aquest tipus, de més d'un dia de durada i de rang internacional. A les classificacions finals, cinquens en aventura, que aparentment sembla poc, però ho hem suat de valent i ben contents i orgullosos que estem. Vam començar el raid amb les màximes de: 1, no pendre mal; 2, acabar el raid; i 3 disfrutar-lo, i ho hem complert tot.
Ha estat una experiència inoblidable, amb els seus moments durs i els divertits, amb moltes rialles i alguna llagrimeta (tant de dolor i com de riure), i amb uns companys de cursa que son super-homes i molt bona gent. I no la canviem per res del món.

martes, 21 de mayo de 2013

Raid SQM 2013. Això Raid 1ers Aventura Mixte



El passat dissabte vam participar al raid de Sant Quintí de Mediona que està dins del circuït OPEN RAIDS X-RACES que organitza Naturetime. Els equips eren Això Raid format per Meri i Dani en Aventura i Això Raid Twosome format per Anna i Toni en iniciació.

Després de les pluges de matinada sortim del Garraf pensant que ens esperarà un raid amb un temps acceptable, tot i que preveiem camins molls amb molt de fang. Doncs no vam encertar massa, en els moments previs a la sortida es tapa i comença a fer rasca.

Sortim a les 10 en punt: primer sector una orientació urbana amb un ortofotomapa i tres balises per cadascú, Meri surt primer per les de la part alta i jo (Dani) quedo esperant al control canvi per anar a per les de la part baixa. Quiet, un fred que pela.

Després dels relleus fem una bici que ens porta cap a Sant Joan de Mediona. Corriols molt macos, però confirmem la presència del fang, a estones molt fang, poc a poc les bicis comencen a pesar i en alguna pujada ja ens baixem d’elles.
A Sant Joan ens espera el Kenneth per donar-nos ànims, un avituallament ràpid i un trekking de 9 km per boscos. Anem a bon ritme i no el volem perdre, i el temps i les balises ajuden: les trobem totes a la primera i ens dóna més ànims per continuar sense baixar el ritme al temps que trobem equips amb estratègia diferent en sentit contrari. Arribem al control canvi, mengem i bevem bé que encara queda raid. Marquem el recorregut que seguirem amb la intenció de, com fins ara, fer totes les balises i evitar els corriols i els desnivells, i quan acabem, ens trobem que ara sí que pujarem!! Els 1300 metres de desnivell no eren de mentida!!

Sortim per carretera xino-xano i sembla que tinguem bicis noves: el Kenneth havia engreixat les cadenes i ajustat i netejat els frens, rodaven molt millor. Però l’alegria ens dura ben poc: abans d’arribar a la primera balisa me falten les forces: molta pujada i poc entrenament. Meri comença a estirar-me una mica, tot i que les pujades decideixo fer-les arrossegant la bici. Després de la segona balisa refem el recorregut: busquem els camins amb menys desnivell, i ens surt bé, no perdem gaire temps i ja estem a dalt de tot, ara només queda baixada.

En l’últim tram, la última rampa, es fa encara una mica més dura: tenim una tempesta a sobre i cau una petita pedregada, ens abriguem una mica i tirem fins al final, ja queda poc però la tempesta continua amenaçant pluja. Torna a fer fred.

En poc temps arribem al control canvi i continuem amb una orientació lineal dins d’un laberint. Anàvem d’una banda a una altre aparentment sense massa sentit, acompanyats per altres equips, i al meu cap sonava la cançó de El Show de Benny Hill.

L’últim sector anem a buscar una tirolina de 100 metres molt divertida i a la tornada cap a meta cau un bon xàfec que ens deixa xops.

Al final primers!!, acompanyats al podi per Karkinyoli RT i Raidermania ADCON, i unes bones rises.

L'Anna i el Toni fan un molt bon 7è lloc a iniciació.


Dani

lunes, 28 de enero de 2013

Dos equips Aqua- Això Raid participen a les 24hores del Campionat Europeu Rogaining a la Llacuna




La primera prova d’aquest any és tot un repte: la 10th European Rogaining Championship el 26 i 27 de gener a la Llacuna. Es tracta d’una prova d’orientació de 24 hores, 14 de les quals són de nit, durant els dies més freds de l’any!
Aquest cop anem el Quim, la Meri, el Kenneth, El Toni i el Dani.
Ens sorprenen el nombre d’equips estrangers, molts d’ells de l’Europa de l’Est, acostumats a aquest tipus de proves. Per l’edat, també veiem que deuen tenir experiència: la mitja pot estar en 50 anys.
A les 10h ens faciliten un mapa amb les balises repartides pels boscos del voltant de la Llacuna, perquè en dues hores decideixis quina estratègia seguiràs, cap on aniràs, quantes hores planifiques dormir (si és que dorms), quanta aigua i menjar endur-te....No són decisions fàcils... Comencem a veure les primeres diferències entre nosaltres i els equips de l’Est: xinxetes als mapes marcant balises i fils de llana per calcular km.
A les 12h es dóna el tret de sortida des de la plaça major del poble. Allí ens trobem amb cares conegudes de Vilanova, Lleida, Vilafranca, Girona....Les primeres 10 hores es passen relativament ràpid, a estones trotant, altres caminant i trobant-nos bastants equips fent un recorregut similar al nostre. També ens adonem que els russos deixen les motxilles amagades per anar a fer balises que són d’anada i tornada. Haurem de mirar el reglament a veure si això és permès! Ho dubtem... Estratègies militars que deuen utilitzar ells!
A les 10 hores, escassos de beguda i aliments decidim que és moment d’abrigar-nos per la nit, fer una parada al “hash House” (la casa central amb avituallament) i tornar a fer estratègia. Ens comencem a veure llagues als peus... però això no ens atura. Fem una parada de més d’una hora i un cop ben alimentats i amb roba d’abric, seguim la ruta. La lluna plena ajuda a orientar-se, però els frontals són imprescindibles quan ens endinsem al bosc. Fins aquest moment, anem molt bé d’orientació i anem trobant les balises cada 20-30 minuts... però... buscant la balisa 77 se’ns apareix una paret enorme que no podrem pujar.. hem de donar tota la volta per encarar-la bé. Amb 1hora i mitja per trobar-la, els ànims ens decauen, les cames es tornen més fluixes i la moral està per terra.... Ja són les 5,00h i estem en una punta del mapa, així que decidim que és hora d’anar tornant cap a meta el més recte possible i agafar les balises que vinguin de camí. Aquestes últimes hores es fan eternes....
Cap a les 9,00h arribem a meta. Hem estat 20 hores caminant. Ha estat una experiència totalment nova... dura a estones però increïble la major part del temps. L’organització genial i els 5 membres de l’equip segur que recordarem  els moments fent el “jabalí” pels boscos al mes de gener de nit!  
Totes les fotos

martes, 18 de septiembre de 2012

Els locals del “Haglöfs YaEncontre.com Sural,” guanyen el 1er Raid del Mediterrani



El passat dissabte 15 de setembre tenia lloc des de la localitat de Canyelles la quarta i última prova de la Lliga de Sprint Raids de la Federacio de Curses de Orientació a Catalunya (FCOC).
El club Esportiu d’Orientació Azimut juntament amb el Club Esportiu Universitari i l’equip de Raids AixoRaid Xteam organitzaven aquesta proba que tenia la sortida i arribada a Canyelles.
A les 8 del matí es donava la sortida on les categories de élit i aventura tenien pel davant diferents sectors amb un recorregut de 90km i 60km respectivament, mentres que  a les 12:00 es donaria la sortida per la categoria de iniciacio amb un total de 30km.

El Raid per elit i aventura començava amb una orientació semiurbana que donaria a conèixer els corredors la localitat de Canyelles i els seus voltants. Seguidament un sector molt ràpid de BTT portaria als corredors cap a St. Pere de Ribes, Puigmoltó per arribar a Sitges on es realitzarien tres bucles amb les disciplines de orientació específica per la zona dels Colls, 6km de patins en línea i 7km de caiac. En aquest moment, els Haglofs seguit del CatRaid-TrangoWorld, eren els dos equips que lideraven la categoria d’Elit, mentre que el Illa de Rodes Team, liderava amb avantatge la categoria aventura.
Seguidament, el Raid portaria els corredors a una dura etapa de 21km de BTT per la zona del Parc Natural del Garraf que obligaria a realitzar als corredors un porteig de la bicicleta durant un parell de kms.
La BTT finalitzava a la zona de les Penyes de Can Marcer, on els raiders realitzaven un espectacular rappel de 70m gràcies a la col·laboració i supervisió d’escaladors del GEAM  l’A.E Talaia de Vilanova.
Un nou sector de BTT portaria als participants fins a la urbanització de Mas Milà a Olivella on els esperava un dur trekking de 10km i 600m de desnivell que transitiva pel Puig dels Sumidors, el desconegut Castellot de St Pere de Ribes, Puig dels Jugadors  i el Coll de Gleieta.  Juntament amb el Trekking, es realitzava la prova de tir amb arc, que permetia als equips bonificar temps en funció de l’encert.
Una última BTT de transició portava els equips novament a Canyelles.



 
Les classificacions deixaven en primera posició als locals del Haglofs, format aquest cop per Ivan Artigas i Jaume Soler, seguits de l’equip CatRaid-TrangoWorld format per Xavier Rodriguez i Gerard Anton, i en tercer lloc per l’equip gironí Illa de Rodes format pel Toni Munne i el Ruben Lamas. En categoria mixta el guanyador va ser el CatRaid-TrangoWorld-2 format per Judith Casas i Aleix Prat, que varen finalitzar 4rts a la categoria general. En categoria aventura el podi va ser format per Illa de Rodes Team 1, El Clan, i Komando Cerveza.



La categoria de iniciació realitzava 4 sectors en papallona des de Canyelles, dos a peu i dos en BTT amb proves especials d’escalada, patins en linea i tir amb arc. Els guanyadors van ser l’equip local “Trail Running Garraf Team”, format per Pere Marse i Jordi Masana, seguit pels també locals “Agregados Team” formats per Jose Antonio del Rio i Lluis Alba, seguits dels “AixòRaid Beques” format per l’Oscar de Sousa i el Daniel Benito. En Categoria mixta, el podi va ser format pels equips  “Bales perdudes” format per Roger Canyadell i Laia Pinto, i els “Can Laus” del Ignasi Perez i la Silvia Bielsa. Finalment la categoria femenina era pels Flying Fleas de Anita y Sofia Pineda, y Querer es Poder de Merce Miranda.


L’organització vol agraïr especialment el suport dels Ajuntaments de Canyelles i Sitges per la seva col·laboració.


 

lunes, 27 de agosto de 2012

Sprint Raid TGN 2012. Això Raid campions de Catalunya


Hem dormit bastant malament. Terra dur, molta calor i mosquits.....comencem bé el raid! Sort que hem sopat bé i hem agafat forces!

Sortim a les 7:40 i el primer sector és una orientació urbana de 6km amb una prova de patins de 7km. Tot i ser d'hora, la calor comença a apretar. Despres d'aquest primer sector anem tercers.....les rodes dels patins del Kenneth estan desunflades i no tira ;-)
Iniciem el següent sector de BTT i ja decidim deixar-nos unes balises que queden més al nord. A la meitat del sector una petita escalada i tir amb arc. No toquem ni una fletxa. O els arcs estan malament o nosaltres som molt dolents.
Després de gairebé 20km de bici, arribem al control canvi primers. Tot i ser una orientació complicada pel munt de camins i corriols de la zona, el Quim orienta a la perfecció.
Seguidament iniciem la rogaining + snorkel + natació + orientació específica. Ens deixem les balises de la part alta de la muntanya i anem directament a la platja llarga on hi ha la orientació específica i l'snorkel. La orientació la fa el Quim i el Kenneth l'Snorkel. Mentres el Quim les troba totes el Kenneth no troba les pedres vermelles sumergides a uns 100mts de la costa. Rastreja la zona però res....
Tornem fent el coastering i ens remullem a cada dutxa que trobem. En aquest punt la calor és insuportable i fa d'aquest sector el més dur. Després de 14km i veient que el temps se'ns tira a sobre, decidim saltar-nos la natació i el kayak per tal de poder fer la última orientació urbana de 10km amb ràpel en la que es poden conseguir molt punts.
Carreguem d'aigua i fem la urbana i el ràpel pel centre de Tarragona.
Després de 5h30 i 60km.....arribem a meta primers!! I el Kenneth amb un cop de calor a sobre que li costa 1h recuperar-se.
A més, aquest Sprint Raid de Tarragona és campionat de Catalunya. L'Això Raid campions de Catalunya d'sprint raids de la FCOC!!!
1ers: Això Raid Xteam
2ons: CEM Papiol
3ers: Raid Team TK