Open Cornudella de Montsant: vinyes i falcons

Video del raid:
Open Cornudella de Montsant 08. La Peli

Dissabte ens llevem a les 6.15 del matí i un es pregunta: però per què hem de fer això un dissabte? Un cop interioritzes que ja no hi ha marxa enrera, vinga, som-hi cap a Vilanova a buscar als professionals per arribar tots plegats fins a Cornulleda de Montsant. I el Quim diu: plourà o què? Serà el primer raid que faig des de fa molt temps que no plou…

Primera prova d’orientació: carretera, autopista i peatges. En un dels peatges hi ha un primer despiste: sortim i després tornem a entrar.. i mentre, vinga a ploure… no pot ser. Un altre cap de setmana plovent!! Però arribem a Cornudella i està una mica moll però ha deixat de ploure. Quin “ambientasso”!! Hi ha molts equips, molts cotxes, bon rollo, algunes cares conegudes. Ens anem a inscriure, revisar material per a la via ferrada, pagar 20 € de fiança per la puça de balissar, montar bicis, lo típic…Què xula aquesta “puça” per marcar les balisses. A veure si serà còmoda aquí al canyell tot el dia.

La sortida és a les 10,00h i a les 9,50 comencen a fer el briefing. Quins nervis..hi ha molta penya!! Resulta que al final som 97 equips, alguns solos però la majoria en parelles. Pensem que serà un caos… l’organització avisa que tinguem paciència que som molta gent i que respectem la gent del poble i la natura. M’agrada!!!

Comencem amb orientació urbana pel poble. Es pot fer individual però amb el meu sentit de la orientació, millor que anem junts o jo no arribaré mai. Surten els equips numerats entre 5-10 segons de diferència. Mirem ràpidament el mapa i vinga a córrer amunt. Hi ha gent amb mapes per tot arreu corrent amunt i avall, semblen despistats.. entre alguna gent del poble que ens miren i deuen pensar que per què hem de fer aquestes coses?? Però deuen estar acostumats… Mentre corro vaig pensant: ai, quin poble més xulo…

Quan acabem la urbana, vinga, bicis i cap amunt. Arribem a la primera balissa i trobem un munt de gent parats i dient que per aquell camí estava complicat, millor per carretera.. i grups tirant enrera. Jo deixo la bici i vaig a buscar la balissa entre gent que no es decidia per on anar o tornava enrera. Marco i el Kenneth em diu: tirem per aquí… Apa, carrega la bici, cap avall i després cap amunt entre pedres i un rierol… i estem sols. Passem entre vinyes i els fotògrafs del raid ens fan una foto…Ostras,… què bé… anem molt bé! Tothom ha tornat enrera pensant que seria un camí fatal i està molt bé i reduim temps segur…. Però aishhhhhhhh….arriba un punt que hi hauria d’haver una balissa en unes ruines i precisament veiem una casa en ruines. Parem, busco i busco, amunt i avall però res… arriba un altre equip i igual.. res. Fins que ens adonem que estem en el camí erroni i al tornar enrera ens trobem tot un grup de gent que venien de l’altre camí… quina pena perquè haguessim avançat molt si no ens haguessim equivocat en aquesta segona balissa… llàstima!!!!

En fi, anem per bon camí i continuem. Hem de decidir quina ruta agafem perquè hi ha dos opcions: hem d’agafar-ne una (la A o la B) i baixar per l’altra (que ha de ser la contrària a la que agafem en primera instància). I el Kenneth diu: és igual, total haurem de fer-les les dos de pujada o baixada… Comencem a baixar per la ruta A i el K. diu: ui, em sembla que no anem bé. I mira, de cara ens trobem al Ricard i al seu company… ei, nosaltres anem a la 4 A i ell ens diu, doncs aneu fatal perquè nosaltres venim de marcar la 4B. Els dos equips ens preguntem:On estem??
Decidim doncs anar per la ruta B que ara ja la tenim més a prop i la muntanya puja i puja i puja… i veiem una parella que ell estira de la bici d’ella amb una corda.. ai, quina enveja… com tira aquest noi a més!!!

Finalment després de la pujadeta arribem al CC del poliesportiu de La Morera de Montsant i quan arribem ens trobem de cara un altre cop al Ricard i al seu colega que comencen el sector a peu. Equipooooooo!!

Agafem les coses per la via ferrada però .. ja és massa tard, en 10 minuts serà l’hora de tall i ens arrisquem a carregar tot el kit i no poder fer la ferrada. Decidim fer-ho tot a peu… uffffffff….Evidentment al control de la ferrada ens diuen que ja està tancat...I veiem gent pujant per unes roques. M’hagués fet gràcia provar-ho… En fi, caminarem… però quina pujada. Allà sí que pensava que no podia… pedres i pedres amunt i vinga camí amunt i vinga a pujar… la zona és espectacular..però no puc disfrutar-la, em pesen les cames, estic super cansada… necessito glucosa… el Kenneth em dóna la mà per pujar però li dic que no sé si plorar… em diu que parem, però a mi em ressonen les paraules del Quim dient: l’important en un raid és no parar, continuar… Si el AEE diu això, he de continuar… encara que sembli que no s’acaba mai la pujada i la volta a tota la muntanya.

Arribem a dalt i és impressionant! NO haviem estat mai al Montsant… ens pensàvem que hi hauria vinyes i no tanta muntanya i tanta pujada!!! Però anem arribant al cim per caminets estrets i ens trobem un paisatge increïble. Es una passada!
I continuem caminant… es fa etern… però trobem una balissa..després de tanta estona. Quina il•lusió! Sembla que llavors agafes forces per continuar. Continuem, arribem al cim però hi ha molta boira i fa fred. Es un paisatge alpí, com ha canviat! I mira, un falcó... no, més falcons!

I després de molt caminar i a estones córrer i anar trobant-nos parelles i perdent-les… arribem a un punt on hi ha una persona i li pregunto si anem molt malament. Em diu, depen: sou el num. 55 que passa per aquí. En fi, continuarem fent… i decidim que anirem per les balisses obligatòries.. que estic massa cansada per fer també les optatives. Volem arribar a fer el kayak i correm el perill que no el fem.

La següent balissa la roca falconera, una roca que veiem a lo lluny des d’on estem ara. Quines vistes tan impressionants des de dalt! Ojo el precipici de la falconera…
I des d’allà, a baixar tot el que haviem pujat… uns 700 metres o més??!! El Kenneth davant, jo darrera i més equips pegats a nosaltres i vinga cap avall!!! Baixant, baixant, i vinga a baixar entre roques, pedres, camins, arbres… fins al control del poliesportiu.

Apa, agafem la bici i cap a Cornudella altre cop, de baixada… entre grups de gent que es desorientava però nosaltres anàvem fent, al nostre ritme… Jo, agafant-li confiança la bici… I el Kenneth revisant el mapa i de tant en tant dient: es que ho sabia que era aquí on abans ens hem perdut!

I arribem al control d’inici i d’allà al kayak per carretera...que bé que ens donarà temps de fer-lo, tinc ganes!! Veiem els kayaks al pantà de Siurana, on encara dóna el solet. Directes cap allà… després d’esperar una estoneta, ens tornem a trobar al Ricard: ei, què tal??? Heu fet la balissa optativa, està molt lluny?. Ens diu que si i decidim que és igual, farem l’obligatòria i ja està. Ja tenim kayak i a remar!! És diver!! Ens anem trobant gent i anem saludant i avançant. Ja que estem aquí, fem l’optativa?? .. tenim temps… però… no sé… no, no, estem massa cansats…millor acabem bé. Tornem a la bici i cap al control. Passant pel poble la gent va dient: ànims ja gairebé esteu… aish, quina sensació més agradable… quina passada. Ha sigut duríssim però ja estem! Passem l’arc i t’envaeix un sentiment de superació de tu mateix que et fa oblidar els moments de patiment…I lo millor, fan un sorteig i ens toquen uns mitjons!!!! I al final, a més, hem quedat el número 42 de 97 equips… Això Raid!!!!!!

Crónica Open Raid Garraf 08

Está bien, empecemos por donde se empiezan todas las cosas, por el principio. Personalmente el principio empieza la noche de antes, con la preparatoria de todas las cosas, que si esto no lo encuentro… que si esto no me cabe… que como son capaces de meter todo esto en la mochililla esta…. que tremendo peso a las espaldas para pasar todo el día y así una tras otra, gruñiendo como un viejo. Y el gran protagonista de la noche los nervios. Nervios por participar en tu primer raid, en saber que no has entrenado lo suficiente para poder aguantarlo, el no saber que tal ira todo, si estarás a la altura de de tus compañeros, etc etc etc…..

Pero suena el despertador son las 6:45 de la mañana, a pesar de llevar un rato despierto pensando ya en lo que vendrá, esperas los cinco minutos de rigor en la cama acomodándote como si fueses a dormir dos horas más, pero la verdad esperas el próximo pitido del despertador. Suena y de un salto arriba!!! Ahora ya no hay vuelta atrás, desayuna y vístete que te vas hacia las pistas, donde está tu EQUIPOOOO…..

Llegamos Veronica y yo a las pistas sobre las ocho menos veinte y los primeros en vernos son Meri y Kenneth, la verdad tenían tanta cara de sueño como la que yo había visto en el espejo del lavabo hacia un rato… pero que leches!!!! Si no ha salido el sol todavía, como pa no tenerlo!!!!.

Así poco a poco llegaron todos y entramos a recoger nuestros dorsales y nuestros planos de carrera , para intentar marcar la estrategia a seguir, la cual no era otra que la de ganar el Raid jajajaja…. Como dijo una vez un AE “ si yo vengo hasta aquí es para ganar….”,.

La ilusión nos embriagaba, junto con los nervios. Enseguida se formaron los corrillos alrededor de los planos, marcando cada uno para un sitio y otro para otro pero todos con el mismo objetivo, como un equipo. Veronica empezó nuestro reportaje fotográfico para que quedase constancia de nuestros hechos. Preparamos las bicis fuera para la salida, y la protagonista del día la LLUVIA esta ya esperándonos fuera. Después de la charla de Iván, los nervios se pronuncian más todavía, como si no hubiesen pocos ya.

GRITO… en 2 minutos SALIDAAAAA….. venga todos para fuera, chispeaba y todos preparados, la primera etapa de patines anulada por lluvia y nos la hacen correr. 5,4,3,2,1 APAAAAA!!!! Grita el Ricard, y todos a correr. Edi y yo con el numero 28 formamos equipo, con el 8 Neus y Xavi y con el 7 Meri y Kenneth. Edi, Kenneth y Neus salen primero, yo espero en la línea de relevo junto a Quim nuestro AE y liante ;-) , llega Edi y detrás los demás del equipo, me entrega el relevo y a correr. En ese momento que empecé a correr desaparecieron todos los nervios.

En el segundo sector cogemos las bicis y RoadBook que nos habían preparado, mientras la lluvia se pronunciaba…y ale a seguir. Entre dibujos y descripciones a buscar las balizas que nos habían puesto. En una de ellas nos encontramos con varios equipos que estaban igual de perdidos que nosotros en aquella baliza... unos equipos hacia arriba otros hacia abajo y todos a buscar lo mismo. Volvemos hacia el puente y al retroceder nos encontramos con los equipos otra vez que ya habían encontrado el camino, pues ala todos detrás. Así las encontramos todas hasta llegar a Sant pere de Ribes.

Allí nos esperaba el CC y nuestra reportera por sorpresa, que siendo intrépida se había colocado detrás del Staff siguiéndolos sin saber donde iba, que apaña… Cámbiate coge los mapas mojados y riera arriba. Llegamos al final del camino que nos marcaba el plano para encontrar la tirolina. Tiramos tres equipos en la misma dirección y campo atraves hasta la tirolina… que frio pasamos allí, cuanto viento, pero que ganas de tirarnos. Empieza Neus y se lleva la cámara, porque eso si!!! nosotros hemos venido a ganar pero el reportaje desde dentro para que se vea el trabajo realizado que no falte!!!…. así hasta Edi que fue el ultimo y el más espectacular, el chaval de la tirolina el próximo día corta la cuerda antes de que de tire….. EQUIPOOOOOOO, palabra que seguro todavía repican en su oídos mientras se hace curas para el dolor de hombro jajajajaja… QUE BIEN TE LO PASASTES BRIBÓN!!!!!. A seguir entonces hasta el CC, cogemos las Bicis y hasta el Tresc en Score. Empezamos a correr y las encontramos todas menos una que se atraviesa a la primera, KENNETH que hubiese sido de nosotros sin ti en muchas ocasiones???… yo quizás estaría buscando alguna baliza todavía.

Se acaba el Score y bici otra vez hasta las pistas, con la ilusión de que ya quedaba menos y el camino para casa era casi todo de bajada ya el camino se hace más llevadero. Pero el destino y la organización que piensan en todo, todavía nos tenía preparado un par de sorpresas. La primera unos baños de algas relajantes para ese posible dolor de pies, que agradable sensación al meternos allí, creo que tardare en olvidarme… y claro como estas descansadito y relajado después de tu baño, pues aquí tienes la SUBIDA madre de madre de las SUBIDAS…. CARBONO CARBONO CARBONO se escuchaba mientras el equipo subía, yo pensé que el argot del ciclista era como aquel que tiene dos cojones y se tira por algún sitio y grita GERONIMOOOOO!!!!... cada uno alaba a un dios, laico es el deporte.

Ya llegamos, esto ya está. Carretera arriba y hacia las pistas, en la rotonda y con su mayor ilusión nuestra reportera con su cámara en manos dejando constancia de que lo mismo que salimos, llegamos… bueno lo mismo mismo, NO. Todos nos esperamos como lo que somos EQUIPO en la entrada a las pistas, para hacer nuestra entrada triunfal como si de los primeros se tratase, cada uno en una carril de las pistas que somos 6 decíamos, CHACHAAANNNN ya estamos aquí….. JOOOOOOOOOOOOOOO no había ni dios esperándonos, que chasco nosotros que ganamos nuestro Raid y la gente solo piensa en comer.

Entre bitores y fotos fuimos entrando al gimnasio todos los miembros del equipo. En la cara de Ricard se esboza una sonrisa y nos dice con su talante “NO CAL QUE FEU, ELS SEGUENTS SECTORS…” Ohhhhhhh, pues a Comer Comer Comer … joder que hambre tenia, me tire a los platos como si no hubiese comido en dos semanas!!!.

Ahora pongamos serios, quiero felicitar a todo el EQUIPO por ser la LECHE, por hacer que tengamos ese buen rollo y por conseguir que las ganas de seguir adelante con esto se acentúen mucho más. También quiero hacer cuatro menciones especiales la Primera y más que merecida es a Neus, por ser tan valiente por no echarse atrás en ningún momento a pesar de que las fuerzas le flaquearan. La segunda a Kenneth que fue nuestra mejor brújula en muchas ocasiones. La tercera a nuestro CAPI, por currárselo como se lo curra. Cuarta y última a Veronica por esa colaboración desinteresada y paciente.

EQUIPOOOOOO ADELANTE!!!!!!

Fran

Últims Open Raids 2008

Ara que ja tenim el gusanillo dels raids dintre, a veure si ens animem als dos que queden d'ara a final d'any.

Cornudella de Montsant. 8 de novembre.
http://www.naturetime.es/

Torrelles. 15 de novembre.
http://cet.eresmas.com/

EQUIPOOO!

1er Open Dumbraid - 4 Octubre 2008

Finalment es celebra aquest open d'entrenament el dissabte i a les 7h del matí ja estem tots en peu. Alguns acabant de ficar balisses, d'altres carregant i descarregant bicis, i quan arriben els mapes a les mans ... tots tenim ja certs nervis, ara ja compartits.

Després d'un petit esmorzar, i del briefing, es dona la sortida al primer sector a peu, uns 6,5km amb 11 balisses. El Quim va en solitari (perdona Quim), la Meri i l'Edi després i finalment el Kenneth i la Neus. A la tercera balissa, aquests dos equips ja van junts i dona bò veure'ls com tots i cadascun dels membres practiquen l'orientació. Just abans de la darrera balissa es troben tots els grups i des d'alli l'open transcorre com un unic equip.
Acaba aquest tram 30 minuts abans del previst i després d'un "relaxat canvi", sortim tots 3 equips (ara sí) en btt, amb uns fresqueta considerable però apuntant un dia magnífic, com va estar finalment.
En aquest sector es practica el descens en btt tant en corriol com en pista i s'observa com l'orientació va cada cop millor, resultant que només una balissa es fa una mica dificil (la del torrent). Tafanegem per la masia de la creu, gaudim de les vistes del pantà, i baixem a drap cap al nou control canvi, l'EPSEVG.
Allí deixem les bicis i marxem amb patins, amb una mica de pressió per que no ens tanquin el control canvi del kayak (volem fer-ho !). Tot i algun dubte, finalment sortim tots en patins i fem un primer tram de carril bici i un pas complicat per sota el pont de la via (sort de la Neus i el Kenneth i gràcies per frenar-nos no sé quants cops), on un cau de cul, un altre trenca un patí (Edi que valent ets !!!), i una altra possiblement pensa que no havia d'haver-se ficat els patins (Campiona ! Ara t'arrepentiries Meri, i a més .... superat aixoò, que ens ha de fer por?) però finalment superat, arribem tots al control ... retallant el sector per questions de temps (excepte el Quim, que ens treu la balissa .... ets el champion!!)
Arribem "on time" al sector del kayak i sortim a disfrutar d'un dia excelent vist del der mar. Fem algun que altre "abordaje" i al cap d'una estona ens adonem que som més de terra que de mar, més de cames que de braços i... comencem a pensar amb el dinar.
Ens canviem i ... al merescut dinaret!
Allí comentem la jugada, ens en riem l'un de l'altre, recordem les balisses, rebem els diplomes, i concretem el nom (EQUIPO TEAM XTREM). Finalement... surt el cansament.
Després d'un dia intens, que començava molt d'hora. comencem amb la recollida de material i cap a casa, a aveure el futbol que l'Edi veia al camp i en el que, després del pal que li feia, al menys segur que va disfrutar amb tants gols.

Per últim, i ja a títol més personal, felicitar-vos a totes i a tots per les ganes, el "bon rotllo", l'esforç i l'esperit d'equip que en tot moment s'ha respirat. Ha estat un autèntic plaer veure-ho i disfrutar-ho !
El dia ens va acompanyar, tots varem fer-ho tot, no varem patir cap incident greu, i per tant, el més desagradable del dia queda com la balissa 23 que ens van prendre. Aveure com li explico al Ricard (que ja em va avisar).
Doncs això, enhorabona per l'ambient, l'esperit i les ganes. Ens veiem a l'Open Garraf !!!

Ah ! se m'oblidava ... Fran, te lo perdiste ;-)

by Xavi

El meu primer Raid ... que finalitzo

EL MEU PRIMER RAID…. Que finalitzo !!! Eduard 04/10/2008

Molt bones amics,

El passat dissabte 04 de Setembre, el nostre company i capi Xavi ens va organitzar un entrenament de Raid categoria Open, de les mil maravelles…

Abans de res, felicitar al Xavi, per tota la bona feina que va fer i que tot li va sortir mes que perfecte, de nota un 10 i mig. Ens va fer passar un gran dia.

Vam quedar al passeig maritim a les 07:10h , vaig arribar puntual i vam anar depressa a col.locar l’ultima balissa, al xiringuito Miramar. Tornem al port nàutic de Vng i ja ens esperaven el Quim i la Neus, estavan “peladets” de fred i no volian sortir del cotxe.

Pujem cap a la Seu del Team a Ca La Dumba, i allà ens espera un petit esmorçar, pero complet eh !!!, i sessió de briefing, ens designen els equips, i ens entregan tot una serie de mapes, de les diferents proves, tot molt ben presentat i per duplicat per a cada raider. Impresionante !!

A mi m´ha tocat de companya a Meri, i Kenneth amb Neus, el Quim li toca sol… esclar, qualsevol aguanta el ritme del nostre i admirable A.E. ( Assesor Expert de Raids ) es un crack, un gran atleta patidor com els que hi han pocs i per sobre de tot un gran amic.

Ja comencen els nervis… en Xavi ens fa una presentació oficial amb els mapes penjats a la paret de la sala de maquines del Team Raider’s, a on ens detalla on son una per una totes les balisses que hem de localitzar. Interpretem la ruta a seguir en el nostre mapa i la senyalitzem amb rotuladors de diferents colors, aquí es nota la experiencia del Kenneth com de seguida ens va explicar, mentrestant el Quim… que deuria estar pensant de nosaltres allà tots al terra pintant amb rotuladors… nomes cal mirar la foto que ens van fer…… tots de cul….

Bé quan menys ens adonem… Xap… el Quim ja ha començat el Raid, despres sortim Meri i jo i al cap de dos minutets.. la Neus i en Kenneth.

Arriem carrer avall i molt aviat ja ens toca la primera balissa, la trobem bastant ràpid.
Continuem pista i al arribar a la primera casa de la carretera ens fiquem al bosc i nois no havia manera de trobar la balissa, Meri mira per aquí, jo miro per allà, que la trobes ??? on caraios serà, aquí en en aquest punt ja surto tot “esgarrapat de genolls”, pendré nota del consell del Kenneth, Als Raids, sempre es millor anar amb malles llargues !!! i quanta raó que té.
De sobte…. sentim la veu del Kenneth i la Neus… jopeta ja ens han enganxat… Meriiiii corre anem darrera d’ells !!!! A partir de la segona balissa vam fer el raid junts, pero treballem tots quatre eh !!! no penseu malament.. sóm un equipàssssssss !!!

Vinga a per l’altre balissa, i un altre, i un altre… Equipooooooo!!!! cridavem en mitg del bosc……el Xavi ja venia darrera nostre amb la bici, controlant que ningu prengues mal, que no hagues cap incidència i recollint les balisses ja fetes.

Quina currada el tio. I encara va tenir temps de fer-nos fotos i videos… i en tot moment no va parar d’animar-nos, estava sorprés perque deia que anavem molt bé de temps.
Abans de fer la penultima valissa en mig del corriolet, ens trobem de cara al Quim que ja tornava de fer tot el circuit i una mica mes… per a ell això… deuria ser un passeig mes que un entreno….

Vam fer ja la ultima balissa del sector de carrera a peu per orientació, ja tots junts i fent una foto per a la posteritat….. i ala a baixar ràpid que ens toca agafar la bici….
Meri espavilem tu i jo que tenim que recuperar els dos minuts que ens porten la Neus i el Kenneth.
Si senyor… quin goig de companya, la tia esprintant a la pujada… com una campiona !!

Reunits tots de nou a la Seu Oficial… canvi de mapes, canvi de bambes, etc, etc,..
aixo si una mica “pijis” no Xavi ???? Que podem anar al lavavo ??? collons que estem fent un raid, no una sortida per la Rambla…. Je je je
Xavi ens va alertar de que molt bé pero no hem de perdre tant de temps a les transicions que el temps passa i rapid !! Quin Capi tu !!!

Vinga sortim de nou, primer la Meri i jo i optem per fer la pujada “asfaltada” llarga, la resta van fer una altre pujada pero ens trobem a dalt tots plegats. De nou cap al bosc, i aquí si…, vaig caure de la bici, no vaig estar a temps de treure els peus dels pedals automàtics i vaig picar la cadera contra una pedra…. Quin mal, m´ha sortit un blau de campeonato… pero bueno, continuem i vinga corriol avall, entre mig de mes de 10 gossos vam continuar baixant i baixant, fins al tunel, passem per sota de l’autopista.

Aquí hem tocava a mi portar la orientació, vinga nois carretera amunt, el Xavi ja ficava pressió…. Algú esta mirant el mapaaaaa ???? No no… nomes ho pregunto….

Arribem a la corva, on creia que tenia que ser la balissa, baixem tots plegats a la riera pero no la veiem, tornem amunt, en Quim (que reia per dins, s´ho va passar teta… ) diu, pero haber donde la tienes marcada a la izquierda o a la derecha ?… Teneis que leer mas cosas del mapa…. Torno a mirar, si Quim te que ser per aquí, a la riera, baixo i efectivament estava bén orientat pero no haviam mirat al canto esquerra de la riera.

Vinga ara canvi de orientador i continuem per la urbanitzacio de Els Rosers… Ara porta el mapa la Neus… En Kenneth i jo ja vam intuir per a on teniem que passar…

Bosquet amunt, amunt, fins arribar a la cruilla on girem a la dreta fins passar per sota de la piscina de La Creu….

Vinga arribem a la carretera i a bon ritme cap a localitzar ja la ultima balissa del sector de BTT, pero malauradament…. a on tenia que ser… nois… no hi era…
algun “personatge” la va agafar… perque vent… vent.. no feia tant com perque voles..

Equipoooooo !!! anem cap al pantà que es de baixada…..

Arribem a la pressa ens fem foto oficial, i decidim que es millor anar directes cap a Vilanova a fer el canvi de BTT a Patins, ja que sino segurament no arribariam a temps per fer Kayac.

Doncs vinga avall, a bon ritme… fins arribar a la civilització… si nois ja tenen raó el Kenneth i la Meri… Que perillós que es anar en bici per Vng !!!

Arribem a la Upc, deixem les bicis, agafem patins i ala corre corre que no arribem, menys mal que el Xavi els ha trucat i ja ens esperan directament a la sorra.

Quina ilu…. estic molt content perque ja veia a prop el fer realitat les meves ganes de provar aixo del Kayac.

Vinga patins en marxa i pel carril bici direcció al Sabeco, primera corva i al tantooooo tenim que passar els primers obstacles.. clavaguera en mig del carrer amb forats mes grans que les rodes dels nostres patins… ja em veia al terra.. pero no

Arribem al Sabeco un altre obstacle, la guia de ferro de la porta del parking.. qui te collons de saltar-la… eh ?? ens agafem a la barana i ala… aquí la dona del carro no feia mes que mirar enrera.. a on van aquesta colla de patos mareaos.. deuria pensar….

El Quim, ja havia desaparegut, com controla el tio… de sobte veig a la Neus que cau… vaig pensar…. Si ella cau, no vegis la que m-espera a mi… i efectivament vaig fotre una aterrissada que ni als millors gags de la tele… pero jo “erre que erre”, m´aixeco i vinga sommi torno adelantar a la dona del carrito i pummm torno a caure i aquí si que es va acabar la meva aventura dels patins, vaig trencar una roda d´un dels patins… o sigui que bambes i a correr darrera dels meus companys…. Fins arribar al cotxe on finalment guardem els patins, motxiles i cap a la sorra a buscar els kayacs.

El Xavi va tenir que patir la meva novatada amb els kayacs i no feiem mes que anar de costat a costat, fins que al final em va fer entendre una mica el funcionament de la navegacio en kayac…. Xavi moltes gracies per aguantar-me !!!

Veure al Quim i la Neus i al Kenneth i la Meri com ho feien… tot semblava tan sencill..

Al final a ritme de unooo….dossss….unooo…..dossss, vam aconseguir agafar uns quants nussos de velocitat i fins i tot alguns abordatges… tot i que algun “pescaorrrrr” es va emprenyar quan vam passar entre mig de les seves canyes… el mar es de todos !!!

Ja força cansats.. deunidó això de remar.. no ho sembla pero fas molta força.. vinga de retirada cap a terra. Al Xavi encara li quedaven forces per anar corrents fins al cotxe a buscar la camara per deixar constancia de la nostre “fita”.

Resum, m´ho vaig passar molt bé, vaig disfrutar moltissim, resultat final.. un gran dia.

Gracies al Quim i la Neus, he conegut a una nova familia, que m’encanta disfrutar de la seva companyia, que hem fan passar grans moments d’alegria, i que son collonuts……
i que carai… Us Estimo Molt !!! Una fortissima abraçada !!! Equipooooooo !!!

by Edi

Així pujàvem, així així...

28 de Setembre - Entrenament escalada

Esteu fets unc campions i campiones !!!
Com pujeu !!!! i com baixeu !!!

Tenim fotos?

by Xavi

Crònica de la Mm08

La Mm08, una pasada, i molt dura. Feia temps que ni el Edi ni jo acabavem tant i tant cardats.

Al final i gràcies a l'assistencia durant tota la nit de la Neus vam acabar en 14:30min... arribant a les 8;30 al Monastir... La boira, la foscor i el dolor de genolls lo pitjor... L'ambient entre corredors, caminaires i organitzacio, lo millor... i la sensació d'arribar a Montserrat havent complert el teu objetiu, indescriptible.

Fotos a : http://picasaweb.google.es/JoaquindelRio.VNG

Premsa a: http://www.vilanovadigital.com/espais/esports/article.asp?idarticulo=20690

by Quim

Seguim entrenant !

Doncs això, aquest cap de setmana, hi ha qui ha fet sortidetes btt, qui s'ha solidaritzat contra el canvi climàtic amb marxes ciclistes, i qui ha fet alguna duatló no competitiva. Però qui s'ha endut el premi de raider de la setmana han estat el nostre amic i assessor Quim i el nostre raider Edi.

Tots dos, junts amb dos amics més han finalitzat el quasi 90km de la Matagalls-Montserrat amb un temps de 14h30.

Enhorabona a tots quatre !! i en especial ... Edi i Quim !!!

Áquí sí que ja tenim fotos ;-)

by Xavi

Primeres sessions d'entrenament

El passat 12 de setembre varem celebrar la primera sessió d'entrenament després de vacances, lesions, i demés afers. Inicialment es tractava d'una sortida pel parc natural del garraf amb btt, sense grans desnivells ni descensos tècnics. Una simple primera sessió !

Però el que acostuma a passar ... i si passem per allí? i si donem un tomb més per aquest GR?

Al final, tant si com si no, ni lesions, ni bicis rigides (no he dit semirigides, he dit rigides) ni rés d'excuses, au! som-hi doncs!

Assistiren a la sessió, la Neus, l'Edi, el Fran, el Quim i un servidor, i sense lloc a dubte, podriem dir que la raider de la jornada va estar la Neus, ja que va seguir en tot moment conduint quelcom que semblava una btt però amb evidències de bpm "bici passeig marítim".

D'altra anda, el passat dijous 18, i segon previst, varem realitzar també una primera sessió de patins en línia a la que, a més dels anteriorment esmentats, s'hi varen afegir le Ricard i la Vero, i .... tenim molta feina a fer !!! Els membres de l'equip PRO varen destacar juntament amb les fèmines de la sessió. Els demés .... ja cal que practiquem !

No tenim fotos, però ja en tindrem

by Xavi